Ombria de Benicadell - Espacios Naturales Protegidos

La Serra de Benicadell és un sistema ben definit en l'estructura i la delimitació geogràfica. De relleu robust i vigorós és la Serra que serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida al nord i el Comtat al sud, i constitueix el límit provincial entre les províncies d'Alacant i València, s'alça sobre un paisatge aclarit, entre les dilatades valls d'Albaida i el Comtat.

Es tracta d'una Serra la mola destacada i allargada de la qual dibuixa una bella silueta recognoscible a grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria de calcària grisenca que corona la seua cima. La seua orientació de ponent a orient i els seus abruptes vessants determinen una clara diferenciació climàtica. El vessant nord es caracteritza per ser fred, humit, de belles pinedes, on els núvols queden subjectes a les seues parets, cosa que li dóna un bell ambient d'alta muntanya.

La gran altitud que aconsegueix la Serra, amb els 1.104 metres del pic de Benicadell, retenen els vents freds i humits del nord, i produeixen una precipitació notablement superior en el vessant d'ombria. Este fet, unit a una menor insolació, comporta una major disponibilitat de recursos hídrics per a la vegetació.

D'altra banda, el pas del temps ha produït una constant alteració i erosió de la roca calcària, sensible a l'anhídrid carbònic dissolt en l'aigua de la pluja, fenomen que es coneix com carstificació, i que ha donat lloc a infinitat de formes geològiques molt capritxoses, que configuren un espectacular sistema hidrogeològic que fa tan particular i agresta la Serra de Benicadell, amb nombrosos fenòmens de surgència que fan possible l'existència d'un gran nombre de fonts i brolladors.

La Serra de Benicadell és, a més, un espai utilitzat des de temps prehistòrics com a hàbitat de grups humans, que van trobar en les seues coves i vessants un lloc de refugi i caça. Un dels jaciments més destacats dels primers assentaments humans en la zona és l'Abric i la Coveta del Mig, on poden trobar-se restes de sílex. Ja en l'època romana i àrab es van realitzar construccions per a la captació i la canalització d'aigües per al reg d'hortes i el proveïment de les poblacions. En l'edat Mitjana es van construir, en cingles de difícil accés, torres i castells, on destaca el castell de Carbonera –antic castell andalusí construït amb pedra calcària segons la tècnica de pedra engaltada-, el castell de Penya Cadiella i el castell de Carrícola –torre militar de planta poligonal-.

Més recents, encara que d'elevat valor etnològic són les magnífiques neveres que es van excavar per a la conservació de la neu, entre les quals destaquen la nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego.

D'altra banda, la pressió demogràfica en què es va veure immersa la zona en el segle XVIII va forçar l'abancalament dels seus vessants fins cotes difícilment imaginables, que es van compaginar amb altres usos tradicionals de la Serra, com van ser l'explotació fustera, l'extracció de llenya, l'apicultura i la recol·lecció de bolets –pràctica encara molt estesa-.

En l'aspecte ludicoexcursionista, la Serra de Benicadell constitueix un espai natural apreciat pels habitants de la zona com a lloc d'oci i esbarjo. Però, a més, és el referent de nombrosos escaladors que hi troben la fascinació de les grans muntanyes, amb la seua llarga façana rocosa i emmerletada per una retallada i esvelta cresta, alçada sobre la fosca forest i enriquit per paratges de profund significat social i cultural.

En definitiva, l'Ombria del Benicadell és un paisatge en la conformació del qual té molt a veure l'acció humana al llarg de la història, que ha configurat ambients nous i diversos.

El règim del paisatge protegit ha d'atendre esta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques. Per estes raons, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, mitjançant un acord del ple de 19 de maig de 2005, ha proposat a la Conselleria de Territori i Habitatge la protecció de l'Ombria del Benicadell mitjançant la figura de paisatge protegit.