Visualització de contingut web

Fauna

En el conjunt de serres que conformen el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit hi ha una gran varietat d'hàbitats diferents, com ara pinedes, carrascars, matolls, camps de cultiu de secà, vessants sense arbratge, penyals, coves, zones humides junt amb xicotets punts d'aigua, fonts, naixements, rambles, etc., la qual cosa està associada a una gran biodiversitat tant florística com faunística. A causa d'este factor i a l'existència de llocs allunyats de zones habitades i de grans infraestructures viàries, hi ha una gran quantitat d'aus, mamífers, rèptils, amfibis, insectes i altres artròpodes.

Entre els animals que poblen este territori cal destacar la presència d'un gran nombre d'aus rapaces, que troben en les vessants escarpades, com la cara Sud del Cid o del Maigmó, llocs de refugi d'un valor incalculable. Entre les rapaces que es poden observar podem destacar el falcó pelegrí (Falco Peregrinus), el xoliguer (Falque tinnunculus), l'àguila reial o daurada (Aquila chrysaetos), l'àguila marcenca o serpera (Circaetus gallicus) o l'àguila cuabarrada o de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), actualment en perill d'extinció. Però estes muntanyes no són només refugi de rapaces perquè també hi ha centenars d’ocells que poblen els diferents hàbitats, com el mussol reial o brúfol (Bubo bubo), el mussol comú (Athene noctua), el trencapinyes (Loxia curvirostra), la perdiu (Alectoris rufa), la blanca (Pica pica), el puput (Upupa epops), el picot verd (Picus viridis), la cadernera (Carduelis carduelis), el pardal xarrec o teuladí morisc (Passer montanus), el pit-roig (Erithacus rubecula), les busqueretes (Sylvia sp.), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), l'oroneta (Hirundo rustica), la cuereta blanca (Cueta alba), les cua-rojes (Phoenicurus sp.), els estornells (Sturnus sp.), les merles (Turdus sp.), i un llarg etcètera.

D'altra banda, la presència de xicotets mamífers és molt abundant; destaca l'existència en quasi tot tipus d'ambients dels eriçons (Erinaceus europaeus) i les musaranyes (Crocidura russula i Suncus etruscus). Els rosegadors també són molt freqüents i variats. S’ha constatat la presència de 8 de les 9 espècies esmentades a la Comunitat Valenciana: 5 múrids, que són el ratolí de camp comú ( Apodemus sylvaticus ), el ratolí morú (Mus spreatus), el ratolí domèstic (Mus domesticus), la rata comuna (Rattus norvegicus) i la rata negra (Rattus rattus), tots ells molt abundants; el talpó mediterrani (Microtus duodecimcostatus), espècie més rara i només present en el sud-oest del paisatge; l'esquirol (Sciurus Vulgaris), que encara que escassa, de vegades es pot observar a La Melonera, pel terme de Castalla i al Sit; i la rata cellarda (Eliomys quercinus), que amb un poc de sort podem trobar-la en llocs escarpats, amb grans roques i amb vegetació arbòria o arbustiva.

Les rates penades són molt comunes i, encara que no hi ha moltes coves en este paisatge, utilitzen masies deshabitades, teulades o fins i tot corfes arrancades d'arbres o qualsevol racó natural per a allotjar-se i descansar.

Encara que no tan abundant com en temps anteriors, també cal destacar la presència de llebres (Lepus granatensis) i conills (Oryctolagus cuniculus). La disminució d'estes espècies ha sigut causada fonamentalment per l'aparició del virus de la mixomatosi a meitat dels anys 50, per la malaltia del RHD a finals de la dècada dels 80 i sobretot per l'abandó de les activitats tradicionals, en especial de les zones agrícoles.

I quant als mamífers carnívors, hi ha raboses (Vulpes vulpes), presents per tot el territori, mosteles (Mostela nivalis), que solen freqüentar zones pròximes a nuclis urbanitzats dispersos, com per exemple la vall de Caprala, fagines (Martes foina), en terrenys escarpats, amb forts pendents i amb cobertura vegetal, genetes (Genetta genetta), en zones pedregoses i amb abundant vegetació arbòria i dos espècies poc freqüents: el teixó (Meles meles) i el gat salvatge (Felis silvestris).

Pel que fa a grans mamífers, en l'actualitat només existixen 3 espècies: el porc senglar, l'arruí i el mufló. No obstant això, estudis realitzats confirmen que en l'antiguitat es veien córrer per estes muntanyes cérvols  i cabres salvatges. Hui en dia, el porc senglar (Sus scrofa) s'estén per tot el territori però en especial en zones de vegetació densa i junt amb punts d'aigua com la Font del Llop, en la Serra d'Argüenya. Per la seua banda, la població d'arruís (Ammotragus lervia), procedents de l'Atles marroquí, va ser introduïda recentment a causa d'una fuga de 59 exemplars d'una finca cinegètica en la Serra de la Penya-Rotja en 1990. Posteriorment, en 1999, una altra fuga d'una finca d'Aitana en va fer augmentar la seua població. Esta espècie és prou fàcil d'observar, principalment en el Cid, Els Xaparrals i l'Alvaiol i és molt apreciada pels veïns de la població de Petrer.

Els rèptils més comuns són el dragó (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), diferenciats perquè el primer només té ungles en el tercer i quart dit mentre que el segon en té en tots els dits; la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), àmpliament distribuïda, des de bancals abandonats fins a coscollars i pinedes per damunt dels 1.000 metres d'altitud; la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), exclusiva de l'Arenal de l'Almorxó; el fardatxo ocel·lat (Lacerta lepida), molt conegut pels seus cridaners colors verdblavosos, àmpliament estés, excepte en zones molt ombrívoles, i que pot superar els 60 cm de longitud, com l'existent en la Vall de Caprala; la colobra bastarda (Malpolon mosnpessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris), la colobra de ferradura (Coluber hippocrepis), la serp llisa meridional (Coronella girondica), la serp de collaret (Natrix natrix), la serp d’aigua o colobra escurçonera (Natrix Maura), ambdues relacionades en estat adult amb la presència d'aigua, i, finalment, l'escurçó ibèric (Vipera latastei).

Entre els amfibis, el gripau corredor és el més abundant, de dimensió reduïda (8-10 cm), distribuït per quasi tot el territori del Paisatge Protegit i fàcil de trobar en la Serra del Sit, la Vall de l'Administració, Vall de Caprala, Casa Càncio, Molí de la Reixa, Font del Carrascar, Font del llop, etc. Juntament amb ell, l'amfibi més abundant és la granota verda comuna (Rana Perezi), present principalment a les basses tradicionals, fonts, naixements i séquies. Altres amfibis que s'han observat són: el gripau comú (Bufo bufo), que pot abastar els 20 cm i, encara que no és molt abundant, es distribuïx per bancals abandonats de les vessants de la Silla del Sit i zones amb presència d'aigua com la Font del Cossi; el gripau clapat (Pelodytes punctatus), xicotet i àgil, semblant a una granota però amb la pell berrugosa; i el tòtil (Alytes obstetricans), que s'ha detectat en ambients prou diversos, com ara la rambla de Caprala, rambla de Puça, Vall de l'Administració, Casa Cancio o la Font del Llop.

Entre els invertebrats més representatius destaquen: abelles, vespes, borinots (abundants a causa de l'alta presència de plantes aromàtiques), xinxes, xitxarres, mosques, mosquits, tàvecs, libèl·lules, papallones, aranyes, grills, escarabats, xitxarres, taràntules, alacrans, etc.

Finalment, cal assenyalar que la fauna no és un element estàtic, com puga ser-ho una roca o una espècie vegetal. Generalment està lligada a la presència d'aigua i, en un medi tan escàs en recursos hídrics com el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit, on els cursos naturals d'aigua han sigut modificats pel ser humà des de temps immemorables, els punts d'emmagatzemament d'aigua creats per l'home constituïxen un factor clau perquè la fauna puga abaltir-se d’aigua. No només per a amfibis sinó també per a tot tipus de fauna, des d'aus i mamífers fins a xicotets invertebrats com ara libèl·lules, abelles o vespes.