Visualització de contingut web

Translocacions per a la conservació. Plantacions i sembres

La cadena de treball per a la conservació i gestió de de les espècies vegetals amenaçades segueix un seguit de passes que constitueixen un procés cíclic, començant amb la localització de poblacions i acabant, en el millor dels casos, amb la implantació exitosa de material vegetal (a través de plantacions o sembres) també dins el medi natural. Es tracta d'allò que tècnicament es denominen translocacions per a la conservació, és a dir, repoblacions en camp amb aqueixes espècies.

L'objectiu final és el manteniment o millora de la diversitat de cada espècie amenaçada, la qual cosa exigeix posseir una robusta informació de partida sobre la seua biologia, la caracterització de les poblacions i les raons del declivi. Tot això ajuda a planificar les plantacions i a reduir el risc de fracàs en el procés de reintroducció en el medi natural.

Plantacions per a la conservació d'espècies amenaçades

La creació de noves poblacions d'espècies amenaçades, o el reforç de les ja existents, sol fer-se a través de la plantació d'individus cultivats i preparats en viver. Les plantacions segueixen en tots els casos les recomanacions de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) (link) i un disseny ad hoc per a cadascuna de les espècies y/o poblacions que cal conservar.

Les plantacions o sembres dissenyades per a la conservació d'espècies amenaçades reben el nom d'Unitats de translocació (UT). Aquest terme, definit per tal de tenir un llenguatge comú entre els tècnics que s'encarreguen de la creació d'aquestes poblacions i del seu manteniment, permet de reconèixer unitats discretes d'individus en una àrea concreta, entre les quals es fan diferents treballs (regs, protecció d'individus, censos, recol·lecció de llavors, etc.), amb l'objectiu de consolidar noves poblacions que sumen efectius a les ja existents o silvestres.

El seguimient i evolució de les plantes provinents de les plantacions o sembres es fa mitjançant censos, d'igual manera que el de les poblacions silvestres.

Sembra de llavors d'espècies amenaçades

En alguns casos, per la creació de noves poblacions, o per l'augment d'individus en poblacions ja existents, és més recomanable treballar amb sembres de llavors que mitjançant plantació d'exemplars produïts en viver. Alguns exemples d'aquest model de treball el constitueixen les espècies anuals, aquelles que desenvolupen tot el seu cicle biològic dins un mateix any, i per les quals la plantació no resulta del tot satisfactòria. Altre cas semblant son les plantes que viuen en rocams, car aquest hàbitat no sol permetre les plantacions, en mancar buits o escletxes prou amples.

Un exemple interessant en què es fan servir llavors en la creació de noves poblacions sobre rocams el constitueix la silene d'Ifac (Silene hifacensis), espècie d'elevat interès per la conservació valenciana i estatal amb què es fan sembres de llavors produïdes ex situ per diferents entitats que participen en el Pla de Recuperació de l'espècie.