Visualització de contingut web

Metodologia

  • Es pretenen incloure 20 hàbitats d'interès comunitari que alhora coincidisquen amb tipus de vegetació que siguen freqüents en el medi natural valencià. Amb aquest fi es seguirà, respectivament, la directiva d'hàbitats europea i l'estratègia autonòmica de canvi climàtic.
  • Es pretenen establir 4 punts de mostreig per hàbitat, amb un conjunt aproximat de 70 punts de mostreig, que permeten cobrir diferents àrees geogràfiques per cada hàbitat.
  • Els punts de mostreig es situaran preferentment en la xarxa de Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, els quals cobreixen una gran varietat d'hàbitats i àrees geogràfiques dins del territori valencià. A més a més compten amb l'avantatge de ser terrenys en els quals no és esperable que es produïsquen canvis d'ús del sòl durant el temps que duren les observacions.
  • En cadascun dels punts de mostreig s'establirà un mínim d'una parcel·la. Es marcarà amb molt cura cada parcel·la, a través de coordenades geogràfiques i un sistema de senyalització in situ per al seguiment temporal.
  • Normalment s'establirà una sola parcel·la per cada punt de mostreig, però en els casos en què la vegetació siga més heterogènia, el nombre de parcel·les es podrà augmentar fins cobrir l'esmentada heterogeneïtat.
  • En cada parcel·la es determinarà la composició de la vegetació, en termes d'espècies vasculars, segons un protocol estàndard mitjançant una parcel·la de 10m x 2 m (Fig. 1). Es dividirà cada parcel·la en 20 quadrats de 1m x 1 m i en cada quadrat s'anotaran les espècies vasculars les arrels de les quals estiguen situades a dins, de manera que s'obtindrien dades de freqüència de cada espècie per parcel·la.

Fig. 1. Representació esquemàtica del tipus de parcel·les establides i de la tècnica de mostreig.

  • S'estima que mostrejar cada parcel·la pot portar una mitjana de dues hores i mitja de treball amb un mínim de dos operaris, un dels quals amb coneixements botànics.
  • Segons la disponibilitat de recursos humans, es podrà complementar el mostreig amb un seguiment del període de floració de les espècies dominants, per a detectar els canvis en l'esmentat període al llarg dels anys com a conseqüència de possibles canvis climàtics.
  • Segons la disponibilitat de recursos econòmics, es podrà complementar el mostreig amb un altre de sòls d'invertebrats.
  • Un primer mostreig de diversitat microbiana es farà en cada punt de mostreig, en la tardor de 2020, a través d'una mostra composta de sòl.
  • Es registrarà en cada parcel·la, mitjançant sensors climàtics (HOBO pendant), dades de temperatura màxima, mínima i mitjana diària i mensual.