Visualització de contingut web

Activitats

Neteja, caracterització i testatge de viabilitat de llavors

En el CIEF tots els lots de llavors/fruits que entren a formar part de la col·lecció de germoplasma son caracteritzats després del processat i la neteja del material recol·lectat segons el protocol definit i indicat en el Manual para la conservació de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada. Totes les accessions (lots o parts de lots individualitzades) que es conserven són georeferenciades i registrades en una base de dades per al control de la traçabilitat del material, des que entren en el laboratori fins que n'ixen en forma de planta pels treballs de restitució en camp; o, en el seu cas, són emmagatzemades i conservades, o bé enviades per a cobrir les demandes sol·licitades per altres departaments o per centres d'investigació.

El processat i neteja dels lots consisteix en separar les llavors de la resta de parts del fruit i obtenir un material apte pel seu emmagatzematge -o, si s'escau, per a la posada en cultiu tan prompte com siga possible-, en condicions fitosanitàries òptimes i amb la menor pèrdua possible de vigor i viabilitat.

La caracterització d'un lot de llavors consisteix en el càlcul d'una sèries de paràmetre per tal de conèixer la quantitat de llavors que es conserven i el seu estat. Es fan tests ràpids amb la finalitat de determinar quantes llavors viables conté. Les espècies incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades (CVEFA) són estudiades amb major profunditat i se'ls fan tests de germinació i/o viabilitat en el laboratori. Igualment s'analitzen altres paràmetres com el càlcul de la mida mitjana de les llavors i fruits, l'aspecte que presenten, color i estat fitosanitari.

La viabilitat de les llavors indica el potencial que té una llavor per a germinar, la qual cosa ens pot revelar d'una part l'èxit o fracàs reproductiu que poden tenir les poblacions naturals de les espècies amenaçades; de l'altra, és una mesura de qualitat del material que es conserva en un banc de germoplasma, i ofereix una aproximació a la quantitat de plantes que es pot produir a partir d'un lot conservat amb la finalitat d'assegurar l'èxit d'un programa de conservació ex situ. La conservació del germoplasma sense conèixer la viabilitat és arriscada, car podria donar-se el cas que la llavor fos inviable des de la recol·lecció, i per tant l'esforç de la seua conservació estèril.

Un paràmetre destacat per al seu ús en els Programes i Plans de Recuperació d'Espècies de Flora Amenaçada és el càlcul de la Capacitat de Produir Plantes (CPP). Es tracta d'un valor aproximatiu a la capacitat per a obtenir plantes a partir d'un lot de llavor.

CPP = (CG X VS) /100

CG
Capacitat Germinativa de l'espècie: nombre total de llavors germinades a partir d'una mostra seleccionada a l'atzar d'un lot dividit pel nombre total de llavors testades menys el nombre de llavors no viables (buides o mortes), expressat en percentatge.
VS
Viabilitat de les llavors: nombre de germinades més el nombre de llavors viables obtingut després de la prova de tall, una vegada finalitzat el test de germinació, expressat com un percentatge del total.

Protocolos de germinación

Els tests de germinació són anàlisis de viabilitat que requereixen de més temps per a obtenir resultats. Les sembres tenen lloc en condicions estèrils en una cambra de flux laminar en plaques de Petri amb paper de filtre Albet humitejat amb aigua destil·lada o amb agar 0,6%. Les llavors són sotmeses prèviament a diferents pretractaments amb la finalitat de trencar les latències físiques i/o fisiològiques seguint els protocols òptimes definits per a cada espècie. En cas de no tenir protocol establert es fa un test estàndard i s'inicia l'estudi per a obtenir-lo. Mitjançant una anàlisi de germinació es determina el percentatge de llavors que germinen i el percentatge de les que, una vegada finalitzat el test, es troben fresques, buides o mortes, calculant-se el percentatge de viabilitat de les llavors.

Col·leccions de planta viva

Sovint els programes de conservació d'espècies vegetals han de contemplar la possibilitat de la producció de germoplasma ex situ (llavors, espores, tubercles, etc.) a a través del cultiu i confecció de col·leccions de planta viva mantingudes sota condicions controlades.

En les instal·lacions del CIEF, o bé en enclavaments gestionats en col·laboración amb altres centres, es mantenen diferents horts llavorers per a espècies la producció de llavor de les quals en poblacions naturals és nul·la o molt escassa, o bé perquè les llavors presenten una baixa viabilitat. Alguns exemples són Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis, Narcissus perez-larae, Frangula alnus, Boerhavia repens, Kernera saxatilis subsp. boissieri, Aristolochia clematitis, Ajuga pyramidalis subsp. meonan­tha, Cotoneaster granatensis, Salsola soda, Taxus baccata, Ziziphus lotus, Maytenus senegalensis subsp. europea, entre més espècies.

A més a més, aquestes col·leccions també són un model de multiplicació de material vegetal per a espècies la recuperació de les quals exigeix l'ús de quantitats molt elevades de llavor, que no poden obtenir-se fàcilment del medi natural, com ocorre amb la Silene hifacensis.

 

En els projectes de conservació ex situ a través de col·leccions vives, les mostres s'han de sotmetre a un model de contínua renovació, afavorint la barreja constant entre els diferents exemplars que formen part de la mateixa població i, si és possible, incloent-hi periòdicament plantes generades després de noves germinacions de material recol·lectat en camp.

Això assegura que es perda el menor nombre possible d'al·lels i redueix els riscs genètics de retrocreuament.

En alguns casos cal fer amb aquest objectiu pol·linitzacions creuades artificials.
 

Criteris de selecció d'espècies

Periòdicament s'avalua el material que està conservat a través de l'anàlisi de la representació i representativitat de les espècies de flora amenaçada valenciana, així com els avanços aconseguits per cadascuna d'elles en les diferents fases, amb l'objectiu d'establir unes prioritats en la selecció d'espècies que cal treballar amb major urgència. També es determina si es conserva material de reproducció suficient per a abastir els Plans de Recuperació o Programes de Conservació, si es coneixen els protocols de germinació, de cultiu i/o plantació.

S'han prioritzat les espècies de flora amenaçada llistades en diferents catàlegs i llistes roges de flora vascular, tant d'àmbit local com nacional i internacional, presents en territori valencià:

  1. Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçada (CVEFA) (Ordre 6/2013).
  2. Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA) (MAGRAMA 2014).
  3. Llista Roja de la Flora Vascular Espanyola (LRFVE) (Bañares et al. 2010).
  4. Annex II de la Directiva Hàbitat 92/43/EEC.
  5. Llista Roja de la Flora Vascular Europea (LRFVEu) (Bilz et al. 2011).
  6. Llista Roja Global de la UICN (LRG) (Anònim 2015, versió 2014.3).