Marjal de la Safor

Marjal de la Safor

Nom del paratge: Marjal de la Safor

Superfície (ha): 1.244,86 ha.

 

Figures de protecció de la UE:

ZEPA: inclòs dins de la ZEPA Mondúber - Marjal de la Safor de la nova proposta de la Generalitat Valenciana (aprovada per mitjà de l’Acord de 5 de juny de 2009, del Consell, d’ampliació de la Xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6031, de 09.06.2009).

LIC: ES5233030.

 

Altres figures de protecció:

Zona humida del Catàleg Valencià de Zones Humides (aprovat per Decisió del Govern Valencià al setembre de 2002, en desplegament del que disposa la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana).

Microreserva de flora i reserva de fauna: Marjal de Borrons (02.12.2002 i 14.12.2004).

 

Usos del territori:

Fonamentalment zona humida natural, amb un percentatge xicotet de superfície ocupat per cultius de cítrics. Majoritàriament privat, amb parcel·les públiques i domini públic hidràulic en ullals i canals.

 

Descripció científica de l’àrea:

En l’actualitat, la marjal està constituïda per canyissars i jonqueres que alternen amb ullals, tolls i àrees cultivades. El cultiu històric de la marjal ha donat lloc al manteniment d’una estructura de drenatge en què els cultius pròpiament dits alternen amb canals (denominats localment sequiols), que contenen grans volums d’aigües oligotròfiques en les quals s’instal·len comunitats aquàtiques amb presència de plantes com ara Nymphaea alba i Utricularia australis (protegides per mitjà del Decret autonòmic 70/2009, en la categoria “en perill d’extinció”); Lemna trisulca (protegida, no catalogada per mitjà del mateix decret), o el briòfit Ricciocarpos natans.

 

Quant als hàbitats de la Directiva 92/43/CE, la seua superfície els conté en els percentatges següents:

20% 3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition.

15,00% 3160 Llacs distròfics.

5,00% 3280 Rius mediterranis de cabal permanent amb Paspalo-Agrostidion i cortines vegetals riberenques amb Salix i Populus alba.

5,00% 6420 Prats mediterranis d’herbes altes i juncs (Molinion-Holoschoenion).

5,00% 6430 Megafòrbia èutrofa.

50,00% 7210 Torberes calcàries de Cladium mariscus i Carex davalliana.

 

Es té constància de la presència de les aus Ixobrychus minutus 6-10 p, Ardea purpurea 6-10 p, Marmaronetta angustirostris 1-5 p, Porphyrio porphyrio 6-10 p, Himantopus himantopus 51-100 p, Chlidonias hybridus 51-100 p, Alcedo atthis, Acrocephalus melanopogon. Quant als peixos, hi ha bones poblacions de Cobitis taenia i l’endemisme Valencia hispanica.

 

A pesar que la dada no figura en les fitxes oficials d’este LIC, la marjal conté bones poblacions de la tortuga europea (Emys orbicularis), amb una població estimada entre 147-279 exemplars. Estes dades seran incloses en la pròxima revisió de les fitxes LIC.

 

S’ha constatat una important presència de Trachemys scripta, i se n’han capturat 494 exemplars en el període 2003-2008. De la mateixa manera, hi ha evidències de reproducció, gràcies a la localització puntual de nius, femelles gràvides i exemplars nounats.

 

Importància de l’àrea per a la biodiversitat:

Es considera una de les zones humides litorals d’aigua dolça millor conservades a la Comunitat Valenciana, per l’abundància i la qualitat de l’aigua de què s’assortix. Conté més del 15% del total de la regió mediterrània dels hàbitats “llacs distròfics naturals”, “rius mediterranis de cabal permanent” i “torberes calcàries de Claudium mariscus i Carex davalliana”, així com més del 2% de “llacs eutròfics naturals” i “prats mediterranis d’herbes altes i juncs”, tots estos en bon o excel·lent estat de conservació. Igualment, conté una població del peix endèmic samaruc (Valencia hispanica) i resulta fonamental per a un important contingent d’aus aquàtiques. Presenta molt bones poblacions de l’hidròfit Utricularia australis, inclòs en l’annex I del Catàleg Valencià de Flora Amenaçada, en la categoria “en perill d’extinció”.