Logo Generalitat


Transició Ecològica reforça la protecció de la posidònia amb un decret que en regula els usos i redueix les amenaces sobre els prats

  • Mireia Mollà valora la posidònia com a 'vertaders boscos mediterranis i extraordinària aliada contra el canvi climàtic' i anuncia el Servei de Vigilància Marina
  • El marc regulador controla els fondejos incontrolats, eleva la vigilància sobre fonts de contaminació i avalua l'impacte d'infraestructures projectades sobre els prats de posidònia

(07/06/2021) - Mireia Mollà valora la posidònia com a "vertaders boscos mediterranis i extraordinària aliada contra el canvi climàtic" i anuncia el Servei de Vigilància Marina
- El marc regulador controla els fondejos incontrolats, eleva la vigilància sobre fonts de contaminació i avalua l'impacte d'infraestructures projectades sobre els prats de posidònia



La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica reforça la protecció dels prats de posidònia oceànica amb un decret que en redueix les amenaces i regula i compatibilitza les activitats amb la seua conservació.

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha presentat el decret en un acte en l'Oceanogràfic en el qual també han participat el director de Control i Gestió del centre, Francisco Torner; l'alcalde de Xàbia, José Chulvi; el conseller de Medi Ambient i Territori d'Illes Balears, Miquel Mir, i la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón.

"Els prats de posidònia són vertaders boscos mediterranis i extraordinaris aliats contra el canvi climàtic", ha assegurat Mollà, que ha repassat alguns dels beneficis d'aquestes fanerògames marines: captadores de CO?, bioindicadores de la bona qualitat de l'aigua, barrera natural contra l'erosió i la regressió de la costa i font de biodiversitat marina que dona recer a més de 1000 espècies de fauna i 400 plantes aquàtiques.

La consellera ha anunciat una partida en els pròxims pressupostos per a millorar les poblacions de posidònia i la creació del Servei de Vigilància Marina que té entre els seus objectius l'acompanyament, la divulgació i l'efecte dissuasiu de males pràctiques per a vetlar per l'estat del fons marí i el seguiment de les espècies protegides.

Valors mediambientals en els quals també ha incidit Francisco Toner, que ha indicat que la Comunitat Valenciana és la segona a escala estatal en superfície de posidònia, només per darrere d'Illes Balears. El director de Control de Gestió de l'Oceanogràfic ha avalat qualsevol iniciativa de protecció d'una espècie endèmica i vulnerable amb una progressió molt lenta d'expansió.

Tuzón ha desgranat les principals línies del nou marc regulador sobre la posidònia, una espècie reconeguda i protegida per la Directiva Europea d'Hàbitats, que necessita d'un enfocament més concret i adaptat a la realitat de la costa valenciana. El decret contempla en primer lloc localitzar la presència de prats de posidònia amb una cartografia actualitzada i sobre aqueixa base controlar els fondejos incontrolats i la pesca d'arrossegament, així com elevar la vigilància sobre les amenaces com les fonts de contaminació o els canvis de salinitat.

"Resulta prioritari conéixer quin és l'estat dels prats en les nostres costes per a aplicar les mesures de manera eficient i precisa. Volem compatibilitzar, no prohibir si no és necessari", ha argumentat.

La secretària autonòmica ha explicat la necessitat d'un pronunciament sobre l'impacte d'infraestructures projectades sobre prats de posidònia com per exemple els emissaris, així com la definició del fondeig de baix impacte, un ús compatible amb la conservació.

El Govern d'Illes Balears ha participat en la presentació pel seu paper pioner en l'elaboració d'un marc autonòmic de protecció aprovat en 2018. Miquel Mir ha agraït la invitació i celebrat el nou decret que permetrà desplegar una aliança entre territoris per la conservació de la posidònia i de la mar Mediterrània.

Per la seua part, l'alcalde de Xàbia, José Chulvi, ha defensat el model de gestió aplicat en el municipi, fonamentat en la conscienciació i el suport dels diferents sectors vinculats amb la mar, que ha conjugat "un model de negoci sense comprometre una manera de vida".

La nova normativa també ordena què fer amb les restes de posidònia que arriben a les platges. La recomanació, amb caràcter general, és reincorporar-la al substrat perquè actue de barrera natural contra l'erosió, amb especial èmfasi en aquelles platges afectades greument per la regressió o els temporals.

En el cas de retirada autoritzada s'aposta per l'economia circular i destinar el seu ús al compostatge, alimentació animal o fins i tot traslladar-la per a la seua reutilització en altres platges.

L'educació ambiental és un ressort per a potenciar la lluita contra el canvi climàtic en tots els seus vessants, així que es planteja sensibilitzar la població i la resta de personal que treballa a la platja sobre la importància de la posidònia.

La consellera ha assenyalat que el decret és una mostra del "treball d'harmonització i actualització que estem desenvolupant en la gestió del medi natural. Una política conjunta que deixa de veure el nostre patrimoni natural com una suma d'elements aïllats per a dissenyar una planificació integral".

Finalment, ha conclòs que "conservar la posidònia és assegurar la continuïtat del Mediterrani, afavorir la protecció de les nostres costes i mitigar el canvi climàtic fent-nos més resilients amb la naturalesa i el planeta".


Pàgina web: https://www.gva.es

Inici | Mapa Web | Accessibilitat