Serra del Maigmó i Serra del Sit

Serra del Maigmó i Serra del Sit

El conjunt de muntanyes del Maigmó, el Sit, el Despenyador, l'Argüenya, la Serra de Castalla, la Serra del Frare, i la Serra del Cavall, situat entre les comarques de l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l'Alacantí i l'Alcoià, formen un espai natural de vital importància tant per al conjunt natural dels ecosistemes com per a l'esplai social de les poblacions de les comarques que les rodegen.
 
El conjunt d'aquestes serres, la fita més emblemàtica del qual és el Maigmó, amb 1.296 metres d'altitud, formen un nucli natural de gran importància per als nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna que són propis d'aquests paisatges de l'interior de la muntanya mediterrània. La ubicació d'aquest grup de massissos juga un paper important en la connectivitat entre la part muntanyosa de les serres diàniques del nord de la província d'Alacant, que pertany al sector fitosociòlogic setabenc amb les serres i altiplans del sud d'Alacant, que pertany al sector alacantí de la província corològica murcianoalmeriense. La fauna as  ciada a aquests ecosistemes divergix en un espectre tan ampli com ho fan les seues espècies vegetals en trobarnos entre dos sectors fitosociològics diferents, derivats de les seues pròpies característiques climàtiques i orogràfiques.
 
La part sud, caracteritzada per les condicions peculiars del domini semiàrid peninsular, contrasta amb una remarcada presència de representacions corològiques setabencs en els seus vessants orientals i septentrionals, on la presència de pous de neu ens revela les característiques climàtiques més fredes d'aquestes serres i la conseqüent existència d'espècies més exigents d'humitat i baixes temperatures. Per aquest motiu, ens trobem en un territori ecotonal, amb uns elevats índexs de biodiversitat, i el paisatge del qual aconseguix cotes d'una gran bellesa i representativitat.
 
Aquest conjunt geomorfològic ha conservat el paisatge característic de les zones muntanyoses alacantines de l'interior, malgrat la severa pressió antròpica que ha transformat els municipis circumdants i que conduït a una progressiva desaparició dels elements agrícoles tradicionals d'aquesta regió. Aquestes serres van constituir una gran reserva de llenyes, carbó i pastos (entre altres productes forestals), la qual cosa va contribuir al desenvolupament dels municipis del voltant, i d'altres activitats, com la indústria minera d'Agost o Biar, o en el negoci de la neu, destaca la cava de Planisses, el pou de Carrascalet i altres enclavades en les ombries de les serres del Maigmó i l'Argüenya.
 
Situat a pocs quilòmetres de la ciutat d'Alacant, i dels nuclis poblacionals d'Elda-Petrer, Villena i la Foia de Castalla, aquest conjunt natural representa el centre més important d'acollida de l'oci d'aquestes localitats, com també de molts visitants de fora d'aquestes comarques. Destaca la presència d'una ruta senderista de gran recorregut (GR-7) i diverses senderes de xicotet recorregut (PR). El paisatge que oferix aquest conjunt natural és mereixedor de ser objecte de protecció i ordenació. Alhora, aquest requerix de la  nfraestructura necessària perque el visitant gaudisca d'aquest espai natural dins d'un marc de conservació dels hàbitats i de la seua fauna associada.
 
El muntanyisme ha sigut i és una activitat esportiva que s'ha practicat tradicionalment a la serra del Maigmó, i que ha suposat un contacte directe dels muntanyencs amb la natura a través d'activitats com el senderisme, l'escalada i altres esports en la natura. Aquestes activitats han d'integrar-se en l'ordenació d'aquest espai natural, perquè puguen seguir oferint alternatives de temps lliure als ciutadans.
 
S'ha triat la figura de Paisatge Protegit per considerar que els seus valors naturals i paisatgístics són mereixedors d'una protecció especial, tant per la relació harmoniosa entre l'home i el medi natural, com pels valors estètics o culturals. És per això que aquest espai ha de ser preservat d'aquells elements i actuacions que trenquen aquesta harmonia, ja que aquest és el fonament de l'objecte de protecció.
 
El règim del paisatge protegit ha d'atendre aqu  ta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura de forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques. Per aquestes raons, diferents Ajuntaments han sol·licitat la protecció d'aquest espai natural per mitjà de la figura del paisatge protegit.
 
La iniciativa per a preservar els rellevants valors ambientals, paisatgístics i culturals de la zona ha de basar-se en la premissa de compatibilitzar-la amb el desenvolupament d'aquelles activitats i usos que han contribuït a configurar aquests valors, o que per les seues característiques resulten coherents amb aquests. Des d'aquest punt de vista, l'adopció d'un règim de protecció com el que es proposa representa, per si mateix, un límit a l'establiment d'altres usos la implantació dels quals en el territori podria arribar a representar un menyscabament de l'excepcional patrimoni que acull. La potencialitat de la zona per a albergar alguns d'aquests usos (com la implantació d'instal·lacions productores d'energia eòlica), explícitament reconeguda en plans i projectes sector  ls aprovats, ha de veure's matisada per la conveniència d'aplicar un principi estricte de precaució que, sense perjudici dels mecanismes ja existents respecte d'això, evite, en qualsevol cas, tot el risc d'introduir alteracions substancials sobre els excepcionals elements que caracteritzen aquest àmbit. Per consegüent, i especialment en aquest cas, la declaració com a Paisatge Protegit ha de ser entesa com una decisió coherent amb altres polítiques d'abast territorial i mediambiental, el fi últim de la qual radica a preveure una adequada distribució d'usos i activitats sobre el territori a partir de les dades més precises disponibles en cada moment i des de la perspectiva de l'interés general.