La conservació dels boscos mediterranis de teix

La conservació dels boscos mediterranis de teix

L'hàbitat 9580* "Boscos mediterranis de Taxus baccata" ("Mediterranean Taxus baccata woods") és un hàbitat prioritari de la xarxa Natura 2000, amb una extensió molt reduïda i problemes greus de conservació. El boscos de teix son formacions relictes en franc declivi en tota l'àrea de distribució. De fet, l'Agencia Europea de Medi Ambiental qualifica l'actual estatus de conservació, les estructures i funcions i les perspectives de futur en la regió biogeogràfica mediterrània com a U2 (desfavorable-roín).

En territori valencià els boscos de teix es situen en les muntanyes mediterrànies més elevades, bo i ocupant els barrancs més humits i les vessants orientades al nord, sovint en llocs rocallosos. Aquests boscos amb prou faenes superen una hectàrea de superfície i, en la major part, s'interpreten com a restes d'antigues comunitats  de teixos més nombroses, progressivament reduïdes i destruïdes per la combinació de l'acció humana i el canvi climàtic.

Ara per ara les amenaces principals en l'àrea del projecte LIFE Teixeres son:

  • Espais de l'hàbitat molt reduïts, dispersos i fragmentats.
  • Baixa productivitat de les llavors i reclutament de plàntules.
  • Brostejat i trepitjat de remugants, salvatges i domèstics.
  • Canvi climàtic.
  • Incendis.

L'escassa superfície i la distribució fragmentada son el resultat de l'activitat humana al llarg dels darrers segles, com ara la transformació del sòl en agrícola i terra de pastura, diferents aprofitaments del bosc i sobrepastures. Fins a la dècada dels 80 del segle passat, l'eliminació del sotabosc i de les espècies no productives de fusta com a competidores de les productives era una pràctica habitual de gestió forestal. D'altra banda l'abandonament de terres marginals de muntanya durant el segle passat va permetre el ràpid desenvolupament de la cobertura forestal, que va generar densitats molt altes que competien pels recursos amb l'hàbitat del teix i incrementaren el risc d'incendi.

El teix està catalogat com a espècie "vigilada"per la normativa valenciana. Des de la creació en l'any 1994 del Banc de Llavors Forestals de la Generalitat Valenciana, embrió de l'actual CIEF, es van iniciar els treballs de conservació de l'espècie amb la recol·lecció de llavors de diferents procedències. Des de llavors ha constituït un objectiu prioritari del centre, amb accions com l'inventari i caracterització de poblacions, recol·lecció i gestió de germoplasma, noves plantacions i reforç de poblacions, etc.

Es tracta d'un dels grans éssers vius supervivents i resilients del planeta, que es pot trobar a quasi tot Europa, Àsia i nord d'Àfrica. És un arbre d'una enorme longevitat, amb una fusta excepcional, associat des de molt antic a significats místics i sagrats, que han donat peu a moltes llegendes. El teix és una espècie gimnosperma antiquíssima, molt abundant a l'era dels dinosaures. De fet, se n'han trobat fòssils datats del Triàsic. S'estima que alguns exemplars coneguts a Europa tenen uns quants milers d'anys.

En territori valencià l'hàbitat dels boscos mediterranis de Taxus baccata es pot diferenciar en dos tipus:

- Nord-est ibèric, distribuït en la meitat nord. Es considera com les formes meridionals de l'associació vegetal Saniculo europaeaeTaxetum baccateae i expressions sub-rupícoles de l'associació fito-sociològica Ononido aragonensisTilietum platyphylli. Sobreviu en barrancs estrets que també serveixen de refugi a d'altres arbres i arbusts eurosiberians i sub-mediterranis, com ara Ilex aquifolium, Corylus avellana, Ulmus glabra, Tilia platyphyllos, Acer campestre, A. monspessulanum, Juniperus communis subsp. hemisphaerica, Ribes alpinum, R. uva-crispa, Rhamnus alpina, etc. Molt relacionats amb els boscos de teix euro-siberians, però incloent-hi tàxons d'alta muntanya mediterrània, creixen principalment en el termotip supra-mediterrani sota ombrotips sub-humits. La capa herbàcia i de sotabosc és rica en tàxons relictes sub-mediterranis i més septentrionals, com ara Viburnum lantana, Melica uniflora, Lonicera xylosteum, Arabis turrita, Campanula glomerata, Laserpitium sp.pl., etc., així com uns quants endemismes de l'est peninsular i sub-endemismes, com ara Viola willkommii, Ononis aragonensis, Aquilegia vulgaris subsp. hispanica, Valeriana tripteris subsp. tarraconensis, etc. Els espais del projecte d'aquest tipus son la Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana, Alt Maestrat, Penyagolosa, Serra d'Espadà, Alt Palància, Puebla de San Miguel i Sierra del Negrete.

En aquestes àrees els 66 llocs coneguts, que ocupen una extensió de 84,22 ha, es troben en expansió.

- Setabenc, localitzat a les muntanyes d'Alacant i el sud de València. Formen comunitats sub-rupícoles al peu de penya-segats ombrívols orientats al nord i els seus vessants de tarteres en àrees sub-humides de les franges termoclimàtiques meso-mediterrània i supra-mediterrània. Corresponen a riques expressions de teix en l'associació vegetal Fraxino orniAceretum granatensis, incloent-hi restes de l'anteriorment anomenada Fraxino orniQuercetum fagineae, amb altres espècies de menor dominància com ara Fraxinus ornus, Acer opalus subsp. granatense, Quercus faginea, Sorbus aria, Amelanchier ovalis, Cotoneaster granatensis, Prunus prostrata, Rhamnus saxatile, etc. També contenen arbustos i herbes endèmiques i sub-endèmiques com ara Cytisus heterochrous, Daphne oleoides subsp. oleoides, Hedera helix subsp. rhizomatifera, Saxifraga corsica subs. cossoniana, etc. Malgrat la proximitat geogràfica amb els boscos de teix del nord del territori, els individus de Taxus baccata que habiten al Fraxino orniAceretum granatensis s'emparenten genèticament amb els teixos d'Andalusia i el nord d'Àfrica. Els espais del projecte d'aquest tipus es poden trobar a les serres del Ferrer i de Bèrnia, Aitana, Serrella i Puig Campana, serres de Mariola i del Carrascar de la Font Roja. Aquestes teixeres han tingut problemes greu de regeneració com a conseqüència de la baixa producció de llavors i l'acció de remugants salvatges.

En conjunt l'hàbitat d'aquest tipus es troba en 18 llocs que ocupen una superfície de 44,4 ha.