En memòria del professor Vernon Hilton Heywood, el botànic més destacat del segle XX - CIEF

Dissabte passat 17 de setembre es va conéixer la trista notícia de la defunció del professor Vernon H. Heywood, el botànic més important i destacat en l'àmbit mundial sobre la conservació de les plantes silvestres amenaçades, i un valent defensor de la flora mediterrània.
Heywood va ser professor universitari de diverses universitats del Regne Unit i va publicar i va editar nombrosos articles i llibres que han sigut referència mundial, com a Principis de la taxonomia d'angiospermes (1963), la Flora Europea (1964-1980) o el Florwering Plants of the World (1978). A més va ser autor de més de 400 articles científics i capítols de llibres. Vernon Heywood ha sigut, sens dubte, el botànic i conservacionista vegetal més cèlebre i premiat a nivell mundial, impartint lliçons pels cinc continents i rebent nombrosos premis i distincions. Destaca el seu defensa del paper de les microreserves i dels jardins botànics en la conservació vegetal i va ser membre honorari del Real Jardí Botànic d'Edimburg. De fet, va suposar un gran suport per a la creació del Jardí Botànic de València.
Vernon Heywood ha tingut al llarg de la seua vida una estreta vinculació amb Espanya, tant científica com personal i era un gran coneixedor de la flora espanyola, per a la qual va descobrir i va descriure diferents espècies. Va respondre amb la seua assistència a quasi totes les invitacions que se li van cursar. L'equip de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 situat en el CIEF va tindre una gran vinculació amb ell, especialment el director del CIEF, el Dr. Emilio Laguna, al qual a més li unia una especial amistat de molts anys. Tots dos van compartir congressos i sobretot, inquietuds intel·lectuals relacionades amb la flora.
El professor Heywood va ser un mestre mundial per a l'àmbit de la conservació de plantes, i el seu llegat està imprés en el model de conservació actual. Va ser el primer que va començar a viatjar i que va promoure de manera intensa la creació de bancs de germoplasma per a la flora silvestre amençada. Una persona l'esperit i la manera de la qual de veure la conservació dels ecosistemes ha influït no sols en les administracions, sinó també en el model jurídic i a nivell social.
Però sens dubte, per damunt d'aquesta brillant carrera botànica estava la seua qualitat humana, com destaquen els que ho coneixien com el Catedràtic de Botànica de la Universitat de Múrcia, el professor Diego Rivera "el que més va impressionar als que el vam conéixer i treballem amb ell, va ser la seua faceta humana, la seua capacitat per a crear equips i xarxes de col·laboració, així com el tracte amb els seus col·legues, sense importar foren estudiants o coneguts mestres ja que tots ens sentíem acollits i escoltats per Vernon. Sempre ens acompanyarà el seu record, un gran investigador, un defensor de la biodiversitat, i, per damunt de tot, un gran amic."

Descanse en pau estimat professor