Activitats

Activitats

La reproducció de les plantes en els Vivers Forestals té lloc per propagació sexual, és a dir, per germinació de les llavors, o per propagació asexual o vegetativa, mitjançant l'estacatge.

Propagació per llavors

Les plantes s'obtenen mitjançant la sembra i germinació de les llavors subministrades pel Banc de Llavors Forestals. Les llavors de moltes espècies germinen sense dificultat, si se les sotmet a les condicions de temperatura adequades. Per tal d'obtenir bons resultats és suficient sembrar en viver en l'època idònia, o dins la cambra de germinació sota condicions controlades, amb immersió opcional prèvia en aigua durant 24h - 48h per tal d'accelerar la hidratació de les llavors.

No obstant això, existeixen un alt nombre d'espècies les llavors de les quals presenten dormició o latència, el període durant el qual els embrions que contenen ni creixen ni germinen. Per tal de trencar la dormició i poder germinar aquestes espècies necessiten de tractaments previs:

  • Immersió en aigua: les llavors es submergeixen en un bany d'aigua, que es va refredant gradualment a partir d'una temperatura inicial de 80º – 100º. La finalitat és augmentar la permeabilitat de la coberta de les llavors.
  • Escaldat: les llavors es submergeixen en aigua que s'ha portat a temperatura d'ebullició i es deixa refredar gradualment.
  • Estratificació en fred i calent: en fred requereix el manteniment de les llavors en condicions d'humitat a una temperatura entre 2º i 5º, en un ambient que permeta cert aireig. Les llavors s'hidraten durant 24h – 48h i es col·loquen entre capes de substrat inert humit (torba, sorra, vermiculita, etc.). L'estratificació en fred trenca sovint la dormició deguda a causes fisiològiques. Si les llavors presenten dormició per causes morfològiques, en espècies amb l'embrió no desenvolupat en el moment de la maduració del fruit, pot ser convenient l'aplicació d'una fase d'estratificació en calent, per tal d'estimular el desenvolupament de l'embrió. Es fa també en un ambient humit, a temperatures que no superen els 30º – 35º.
  • Aplicació d'hormones i altres compostos químics: en alguns casos és necessari fer servir hormones, com ara l'àcid gibberèl·lic (GA3) o l'etilè, o altres substàncies que afecten positivament la germinació. Cal utilitzar aquestes substàncies en les concentracions adequades i durant períodes de temps que no siguen nocius per les llavors.

Propagació vegetativa

La multiplicació vegetativa es fa a partir d'òrgans o elements vegetatius de la planta original. Les plantes reproduïdes mantenen les característiques genètiques de la planta original. És, per tant, un mitjà de producció que cal considerar amb precaució en accions de restauració del medi natural, atès el risc de reducció de la diversitat genètica de les noves poblacions.

No obstant això, en espècies amb un maneig de llavors molt delicat, o en casos amb una baixa producció de llavors viables, la propagació vegetativa és una alternativa interessant.

El mètode per la propagació vegetativa és l'estacatge, és a dir, la separació de fragments d'arrels, tall o fulla de la planta mare per a ser arrelats. De manera general es poden diferenciar tres tipus d'estaques:

  • Estaques llenyoses, les més utilitzades al viver. Es tracta d'estaques lignificades, rígides, obtingudes del creixement de l'any anterior en plantes llenyoses en repòs (darreries de la tardor, hivern o començament de la primavera).
  • Estaques semillenyoses. Estaques parcialment lignificades, rígides, obtingudes del creixement de l'any en plantes llenyoses en període d'activitat vegetativa (en general des de mitjans de juliol fins al començament de la tardor).
  • Estaques herbàcies. En plantes llenyoses, estaques obtingues de branques o àpex flexibles, encara no lignificats (habitualment entre els mesos de maig i juliol).

El material que es recol·lecta de plantes mare en estat juvenil sol presentar una major facilitat de formar arrels que el provinent d'exemplars adults. Les estaques han de separar-se de plantes sanes i vigoroses i mantenir-se en tot moment en un ambient fresc i humit. Per tal d'assegurar-ne l'èxit, les plantes mare en què predominen teixits amb edat fisiològica adulta han de ser sotmeses a tractament de rejoveniment. Cal esterilitzar amb freqüència les eines de tall utilitzades per a obtenir estaquetes, amb la finalitat d'evitar la propagació de malalties. Amb l'objectiu de promoure la producció d'arrels, accelerar-la o millorar-ne la qualitat es poden aplicar hormones. L'hormona més utilitzada és l'àcid indolbutíric, en pols o en solució.

Règim de cultiu en el viver

Es defineix en funció de les principals variables de cultiu en el viver i de la seua relació bàsica en el desenvolupament de les plantes. Les variables son el material forestal de reproducció (llavors, estaques...), condicions ambientals, envasos, substrats, reg i fertilització. El règim de cultiu per cada espècie consisteix en l'establiment de les característiques o rangs que han de complir aquestes variables. Les característiques s'han de registrar en un calendari o planificació del cultiu, que registra les operacions que es duran a terme des de la sembra fins a l'expedició de la planta.

  • Condicions ambientals: el viver ha de controlar la temperatura, la humitat i la llum. Les instal·lacions més freqüents per al control dels factors ambientals són els hivernacles i els umbracles. La combinació òptima de aquests factors es programa d'acord amb les diferents etapes de desenvolupament com l'establiment, el creixement o l'enduriment, per tal de obtindre plantes que s'adapten bé al seu nou ambient en el medi natural.
  • Envasos: l'envàs o contenidor és una de les variables amb efectes més evidents sobre el cultiu. La mida (volum, alçada, diàmetre i forma) i la densitat (nombre d'alvèols per unitat de superfície) són dos factors bàsics que controlen el creixement de la planta, principalment la qualitat de les arrels.
  • Substrat: el substrat proporciona a la planta aigua, aire, nutrients i suport físic, i condiciona altres variables com el reg i la fertilització. En general, s'utilitza un substrat de torba a la qual s'afegeix algun altre component airejador com perleta o vermiculita.
  • Reg: no és una variable fixa, forma part del maneig diari del viver. La quantitat d'aigua aportada depèn de dos factors diferenciats, la freqüència i la dosi que cal aportar en cada reg. Ambdues variables estan relacionades en funció de l'època de l'any (evapotranspiració) i de la fase del cultiu.
  • Fertilització: l'addició de nutrients a la planta permet, junt al reg, influir en el creixement i la qualitat de la planta, així com pot alterar la composició nutritiva dels teixits, amb efectes sobre el nivells de reserves, la capacitat d'arrelament, la resistència a l'estrès hídric, al fred i a les malalties. L'aportació de nutrients es fa mitjançant un programa de fertilització, amb les següents característiques bàsiques: tipus i composició del fertilitzant, forma d'aplicació, proporció relativa dels nutrients i règim d'aplicació.