Emissions de CO2 de les instal·lacions de la CV

Emissions de CO2 de les instal·lacions de la CV

El comerç de drets d'emissió es va posar en marxa a Espanya en 2005 d'acord amb la Llei 1/2005, de 9 de març, afectant a la Comunitat Valenciana a un centenar d'instal·lacions, que en termes globals han gaudit d'un excedent de drets d'emissió en els períodes 2005-2007 i 2008-2012 pel fet que les seues emissions van ser inferiors als drets assignats gratuïtament.

L'esmentada Llei va ser modificada per la Llei 13/2010, de 5 de juliol, ampliant de 9 a 28 les activitats afectades pel règim de comerç de drets d'emissió. Estes activitats pertanyen a sectors industrials diferents entre els quals es troben: la producció d'energia elèctrica de servici públic, la fabricació de paper, vidre, clínquer, material ceràmic, les refineries d'hidrocarburs, etc.

Després d'esta modificació es van veure incloses en el règim de comerç les instal·lacions de fabricació de productes ceràmics per mitjà d'enfornat amb una capacitat de producció superior a 75 tones/dia, mentres que fins a 2012 només estaven incloses les que complien cert triple llindar (a més de capacitat de producció superior a 75 t/dia, capacitat d'enfornat de més de 4 m3 i densitat de càrrega per forn major de 300 kg/m3). Com a conseqüència d'això, en la nostra Comunitat es dobla el nombre d'instal·lacions incloses en el règim de comerç.

El balanç de resultats del conjunt dels exercicis de verificació, de l'actual període de comerç (2013-2020), és el següent:

La Directiva 2018/410 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de març de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2003/87/CE, per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, constitueix el marc legislatiu de la Unió Europea per al període de comerç 2021-2030 (quarta fase) del Règim de Comerç de Drets d’Emissió de la Unió Europea (RCDE UE) i es configura com un dels instruments principals de la Unió per a aconseguir els seus objectius de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 40 per cent en 2030 respecte als valors de 1990, en línia amb els compromisos assumits pel Consell Europeu en 2014 i com a part de la contribució de la Unió a l’Acord de París, adoptat en 2015.

Entre altres novetats aquesta directiva introdueix determinades disposicions relacionades amb l’exclusió d’instal·lacions de baixes emissions del RCDE UE per al període de comerç 2021‑2030, dividit, al seu torn, en dos períodes d’assignació gratuïta de drets d’emissió (2021‑2025 i 2026-2030). Tal com s’estableix en la Disposició Addicional Quarta de la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle existeixen dues possibilitats d’exclusió:

  • Instal·lacions amb emissions < 25.000 i > 2.500 tones equivalents de CO2 , sotmeses a mesures equivalents.

  • Instal·lacions amb menys de 2.500 tones equivalents de CO2, no obligades a realitzar mesures equivalents de mitigació.

En el següent enllaç es pot consultar, l'anàlisi realitzat de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, de les instal·lacions de la CV subjectes al règim de comerç de drets d'emissió, de l'última campanya de verificació (any 2022):

 

L'evolució de les emissions, per sectors, al llarg dels dos primers anys de la fase IV ha sigut la següent: