Albufera de València

Albufera de València

Nom del paratge: Albufera de València

Superfície (ha): 27.538,00 ha.

 

Figures de protecció de la UE:

ZEPA: ES0000023.

LIC: ES0000023.

 

Altres figures de protecció:

Parc Natural de l’Albufera, aprovat per mitjà del Decret 89/1986.

Zona humida del Catàleg Valencià de Zones Humides (aprovat per Decisió del Govern Valencià al setembre de 2002, en desplegament del que disposa la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana).

Microreserves de flora: Llacuna del Samaruc (02/12/2002), Muntanyeta dels Sants (11.09.2006).

 

Usos del territori:

Agrícola (arrossars) i medi natural (llac de l'Albufera i les seues àrees palustres associades, i devesa del Saler). Propietat privada en cultius i pública en el llac, la devesa i els ullals.

 

Descripció científica de l’àrea:

L’Albufera conté els percentatges següents quant a superfície d’hàbitats no marins:

22,00% 1150 Llacunes.

1,00% 1210 Vegetació anual pionera sobre rebutjos marins acumulats.

1,00% 1410 Pastius salins mediterranis (Juncetalia maritimi).

1,00% 2110 Dunes mòbils amb vegetació embrionària.

1,00% 2120 Dunes mòbils de litoral amb Ammophila arenaria (dunes blanques).

1,00% 2130 Dunes fixes amb vegetació herbàcia (dunes grises).

1,00% 2250 Matolls de ginebre (Juniperus spp.).

1,00% 2260 Dunes amb vegetació escleròfila (Cisto-Lavanduletalia).

1,00% 3120 Aigües oligotròfiques amb un contingut de minerals molt baix de les planures arenoses del Mediterrani occidental amb Isoetes.

22,00% 3140 Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica amb formacions de caràcies.

1,00% 3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition.

1,00% 3170 Estanys temporals mediterranis.

2,00% 5330 Tots els tipus.

1,00% 7210 Torberes calcàries de Cladium mariscus i Carex davalliana.

 

Quant als mamífers, es coneix la presència dels quiròpters Rhinolophus mehelyi, Rhinolophus ferrum-equinum, Miniopterus schreibersii i Myotis capaccinii. Respecte a les aus, poden enumerar-se Podiceps cristatus, Botaurus stellaris, Ixobrychus minutus, Nycticorax nycticorax, Ardeola ralloides, Bubulcus ibis, Egretta garzetta, Ardea cinerea, Ardea purpurea, Plegadis falcinellus, Platalea leucorodia, Phoenicopterus ruber, Tadorna tadorna, Anas penelope, Anas crecca, Anas platyrhynchos, Anas acuta, Anas querquedula, Anas clypeata, Marmaronetta angustirostris, Netta rufina, Aythya ferina, Aythya nyroca, Oxyura leucocephala, Pernis apivorus, Circus aeruginosus, Pandion haliaetus, Porphyrio porphyrio, Grus grus, Himantopus himantopus, Recurvirostra avosetta, Glareola pratincola, Charadrius dubius, Charadrius alexandrinus, Pluvialis apricaria, Vanellus vanellus, Philomachus pugnax, Gallinago gallinago, Limosa limosa, Tringa glareola, Larus genei, Larus audouinii, Gelochelidon nilotica, Sterna sandvicensis, Sterna hirundo, Sterna albifrons, Chlidonias hybridus, Asio otus, Asio flammeus, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Galerida theklae, Acrocephalus melanopogon, Acrocephalus scirpaceus, Acrocephalus arundinaceus, Sylvia undata, Panurus biarmicus, Pyrrhocorax pyrrhocorax i Phalacrocorax carbo sinensis. També conté peixos de gran importància com ara el samaruc (Valencia hispanica), el fartet (Aphanius iberus) i el gatet (Cobitis taenia). Quant a la flora, a més de notables endemismes iberollevantins, conté grans poblacions de Kosteletzkia pentcarpos i es tenen referències respecte a la presència de Marsilea quadrifolia i M. batardae.

 

A pesar que la dada no figure en la fitxa corresponent del LIC, hi ha dades sobre la presència d’Emys orbicularis i Mauremys leprosa i, a través de l’instrument LIFE-Natura (LIFE04NAT/ES/000098), es van realitzar introduccions d’ambdós tortugues en l'ullal de Baldoví (Sueca). S’ha constatat la presència de Trachemys scripta en la major part del parc natural i s’ha localitzat una àrea de nidificació en l’estany de Sant Llorenç, en l’extrem sud del LIC.

 

Importància de l’àrea per a la biodiversitat:

És la zona humida més important de la Comunitat Valenciana i una de les principals d’Espanya. Conté més del 2% de l’hàbitat “llacunes” i més del 15% de l’hàbitat “aigües oligomesotròfiques calcàries”. És important per a la conservació de nombroses aus aquàtiques i conté diversos endemismes vegetals (entre estos l’endemisme exclusiu de la Comunitat Valenciana Limonium dufourii) i plantes de l’annex II de la directiva, com ara Kosteletzkia pentacarpos. Alguns dels ullals o brolladors que inclou contenen poblacions de samaruc (Valencia hispanica) i hi ha notables poblacions d’Aphanius iberus i Cobitis taenia. Destaquen les colònies mixtes d’ardeids (amb més de 4.000 parelles) i larolimícoles (3.000 parelles). També és important la hivernada d’anàtids, que alguns anys supera els 70.000 exemplars. Per tot això ha sigut inclosa en la llista del conveni internacional de Ramsar.