detall nota de premsa

Agricultura ultima les bases que obrin la porta per a culminar la històrica concentració parcel·lària de Pego-Oliva després de cinquanta anys

11/02/2021

- El procés permetrà aclarir la propietat de les parcel·les i reordenar el cultiu de l'arròs en el marc del parc natural
- El secretari autonòmic d'Agricultura i el director general d'Agricultura es reuneixen amb responsables dels ajuntaments de les dues localitats



La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica està a punt de concloure el document que conté les bases provisionals de la concentració parcel·lària a la marjal de Pego-Oliva.

Els treballs per a l'elaboració d'aquestes bases, que es van iniciar el març de 2019 i s'han centrat en una tasca d'investigació dirigida a aclarir la propietat de les parcel·les, obrin la porta per a la culminació d'un procés llarg i històric de concentració parcel·lària que es va iniciar fa 50 anys i que s'ha vist sotmés a múltiples avatars.

El secretari autonòmic d'Agricultura, Roger Llanes, que, acompanyat pel director general d'Agricultura, Antonio Quintana, s'ha reunit amb els responsables dels ajuntaments de Pego i Oliva, remarca que "amb la imminent aprovació i exposició pública de les bases comencem a veure la llum al final d'un llarg túnel i si bé ara s'obrirà una fase d'al·legacions, no és menys cert que es tracta d'un pas decisiu per a poder resoldre un conflicte històric d'una vegada per sempre".

Efectivament, la concentració parcel·lària a la zona de Pego-Oliva es va iniciar en 1970 quan el Ministeri d'Agricultura va declarar d'utilitat pública un perímetre comprés en el que llavors era un vedat arrosser que incloïa els termes de les poblacions esmentades i que va donar peu a l'inici de diversos procediments que inicialment tenien per objecte transformar la marjal en una zona de cultiu hortícola mitjançant la concentració de parcel·les.

No obstant això, diversos esdeveniments i, sobretot, el creixent interés per la conservació de les zones humides va portar la Generalitat a elaborar en 1994 la Llei d'espais protegits, que va declarar la suspensió de la concentració parcel·lària a Pego-Oliva fins que no es dissenyara un pla d'ordenació dels recursos naturals.

Aquest pla es va materialitzar en 2004 mitjançant un decret del Consell que permetia el manteniment de les activitats agràries tradicionals, principalment les vinculades al cultiu de l'arròs, atés el seu interés ecològic, socioeconòmic i cultural, alhora que fixava una zona especial de protecció de la marjal on no estan permeses les pràctiques agrícoles.

El resultat va ser l'establiment de dues àrees, entre altres, clarament diferenciades en el parc natural: una, la zona d'especial protecció, i una altra, la zona arrossera. En les dues la propietat continua vigent com fa dècades, però la realitat física i la del mateix cultiu presenten discordances que han generat no pocs problemes.

Una vegada declarada la utilitat pública de la concentració parcel·lària mitjançant el Decret 6/2018 del Consell i amb les esmentades tasques d'investigació d'aquestes propietats que concretaran en el document de bases, es podrà aclarir el panorama, que, juntament amb el futur projecte i acord, permetran completar la concentració parcel·lària amb totes les garanties jurídiques necessàries.

El perímetre d'aquesta concentració parcel·lària comprén en aquests moments una superfície de 886 hectàrees, de les quals 608 es troben a Pego, i les 278 restants, a Oliva. El nombre de parcel·les incloses en el procés s'eleva a 2.868 -2.023 a Pego i 845 a Oliva-, mentre que el nombre de propietaris involucrats ascendeix a 916.

"El procés ha sigut i està sent llarg, complex i difícil -ha explicat Llanes-, però crec que el que és vertaderament important és que amb la culminació d'aquest procés acreditarem, entre altres coses, que és perfectament compatible i desitjable la convivència d'una zona de marjal protegida en un parc natural amb el cultiu de l'arròs".

Arxius relacionats